L’autoconsciència tindria que ser el primer pas per a definir la mateixa llibertat, si l'art és llibertat creativa o social és un mitjà vàlid de comunicació. La comunicació implica per a ser entesa obertament, aportar la varietat dels anàlisis possibles a l'art, ampliant l'establiment de codis en general o personals.
La codicitat en el món actual pretén que cada cosa o element artístic correspongui a especificacions entenibles, quan entrem en canvi en el món de les sensacions la comunicació no és altra cosa que l'aportació i la percepció de les mateixes sense codis establerts, purament són sensacions. De fet cap raó, estètica o infinitament petita, pot descriure en la seva totalitat el sentiment, provingui aquesta inspiració de l'ànim humà, de valors humans o de l'inconscient personal.Pel contrari si l'art ho establim referent a estructures acadèmiques i referit per les definicions dels crítics, formant part de l'avantguarda establerta per l’artístic / comercial del moment, podrem llavors percebre que la seva activitat i percepció es troben fora de definicions lliures.
